EL PETIT PRINCEP

A les persones grans els agraden les xifres. Quan els parleu d'un amic nou, no us en demanen mai les coses essencials. No us diuen mai: "¿Com és la seva veu? ¿ Quins jocs prefereix? ¿Fa col·lecció de papallones?" us pregunten: "quants anys té? Quants germans són? quant pesa? quant guanya el seu pare?" aleshores sí que es pensen que el coneixen. Si dieu a les persones grans: He vist una casa molt bonica de rajols roses, amb geranis a les finestres i coloms al teulat..." no poden imaginar-se la casa. Els heu de dir: "he vist una casa de cent mil francs." Aleshores exclamen: "que bonic!"

pg. 19-20 del llibre del petit princep d'ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY.

A l'inici del llibre i per introduir-nos a la trama de la història, ens situa primerament a contemplar les diferències entre els nens i els adults a l'hora d'escoltar una història o sobretot, a l'hora de somiar i imaginar.
Aquest llibre enfocat per nens a primer cop d'ull, vol ser una reflexió per totes les edats i té dins seu un munt de sutileses amagades per tal de fer-nos pensar als ja considerats, no nens.
Confeso, que tot i sé ja una mica gran, segueixo buscant a les estrelles el petit princep,per poder complir l'últim desitg de l'autor que va ser retrobar-se amb ell.
Que per molts anys, tots aquells que us passa el mateix, seguiu buscant-lo mirant el cel i no perdeu mai aquesta innocència.

GRAN LLIBRE.
Fins la propera!