Antigament, la manera de comunicar-se era a través de cartes o de missatgers. Després de moltes generacions posteriors, el mitjà de comunicació ha variat molt i actualment els més destacats són el telefon, el mòbil i Internet.
Des de fa uns anys, s'ha posat molt de moda tenir una conta Messenger.
És un xat d'Internet que pots comunicar-te amb tots aquells contactes dels quals en coneguis l'adreça electrònica.
Aquest post, sembla tractar un tema totalment a part de la psicologia, però jo vull remarcar la següent situació.
La rapidesa i immediata utilitat d'aquesta eina l'ha fet famosa i popular, però no tot són avantatges a l'hora de comunicar-te amb algú a través d'una pantalla d'ordinador.
Quan escrivim, no podem expressar un to concret, ni comunicar-nos amb la mirada, ni amb la postura, ni amb els gestos. Tot allò que hem après de l'escolta activa amb l'Anna Pujolras, no ho trobem quan portem a terme una conversa pel messenger.
Sovint, degut a la falta d'entonació o d'expressió de tot allò que escrivim, l'interlocutor mal interpreta el que volem dir i en treu conclusions diferents.
Un altre fet important a destacar és que, segons la meva opinió, la gent s'ha malacostumat a expressar els seus problemes pel messenger. Tots aquells que abans eren tímids o molt vergonyosos i no s'atrevien a dir les coses en persona, utilitzen el messenger com el seu principal mitjà de comunicació i això els fa encara més covards a l'hora d'enfrontar-se amb la realitat.
Finalment, escrivint podem amgar molt més les emocions. Podem posar una icona d'una cara que riu mentre que en realitat ens estan rodolant les llàgrimes galtes avall.
Penso que el messenger és útil però que sovint, en fem un mal ús i per molts progressos que es fagin amb cams, o video-trucades, mai res podrà substituir el caliu d'una conversa cara a cara.
Fins la propera!
Núria!
ResponderEliminarTrobo que el messenger és més que útil, sempre hi quan se'n faci un bon ús...! Crec que té moltes avantatges que ens fan "la vida més fàcil", per dir-ho d'alguna manera.
Però també hi ha l'altra cara de la moneda, que és el que comentes en el post. Estic completament d'acord amb la falta d'expressió i el "mal costum" que s'està adquirint amb aquest chat.
Simplenent, crec que s'ha de saber utilitzar!
Jo estic d'acord amb tu, el messenger és una arma de doble fulla és molt útil si, però com tu dius pots parlar de qualsevol cosa amagant el que realment penses.
ResponderEliminarÉs cert que cara a cara també és pot amagar el que penses però és molt més difícil.
La veritat es que feia temps que esperava que algú fes un post mostrant aquesta vessant de les xarxes socials i nomès puc dir que estic encantat de que tu ho hagis fet i que estic completament d'acord amb tu.
Nuria! penso que totes les coses tenen la seva part bona i la seva part dolenta, i és ben cert com tu dius, que la part dolenta del messenger és bastant greu. però tot i així sabem que és una eina que no es deixarà d'utilitzar.
ResponderEliminarA part d'aquesta part en relació a la psicologia, a partir del msn els pederastes tenen molta més facilitat a aconseguir els seus objectius...
Tot junt, tot i que sóc una gran fan del msn, considero que s'hauria d'utlitzar en menor mesura, ja que arrel d'aquesta eina, també apareixen causes d'aïllament social.
Un bon post Núria i una molt bona reflexió!