Què ens fa riure? Què ens fa plorar? Hauríem de plorar menys per tristesa i més perquè ens ve de gust, per treure emocions?
A l'adolescència, vaig aprendre que cada vegada que plorava era per una noia, per tant, per un bon motiu. A partir d'aquí, sense haver-ho pensat, em vaig "aficionar" (i vaig trobar-ho molt terapèutic) a posar-me davant d'un mirall i forçar-me el plor sense parar, fins a veure'm la cara desencaixada. I no havia de ser dolent el fet de posar-me a plorar, simplement era com una crida.
És per això que he volgut posar un interrogant a la idea que tenim que plorar és dolent i , en canvi, que riure sempre és positiu. Així va néixer PLORAR DE RIURE, amb la intenció de fer plorar per treure allò que tant ens costa deixar anar i per riure sanament, un cop el plor ha estat alliberat.
Vaig decidir enregistrar classes de risoteràpia perquè em va semblar una bona base perquè cadascú experimentés amb el plor i el riure, tal com ho feia jo a l'adolescència i que tant m'ha servit.
El que més em va sorprendre del rodatge de les classes de risoteràpia va ser com un grup de persones desconegudes, compartint somriures, poden arribar a comunicar-se tan bé entre elles com si es coneguessin de tota la vida. I, sobretot, el que em va interessar és que els risoterapeutes, tenen molt clar que per riure, s'ha d'alliberar el plor.
Marc Riera
És un article extret de la pàgina web oficial de granangular, programa de tv2 altament recomenable a per a tots aquells amb inquietuds d'educació social i millora de la societat.
Preciós.
núria*
