Avui a pràctiques de fonaments de psicologia, hem treballat l'escolta activa mitjançant un joc de rol.
Ha sigut realment interessant adonar-nos de tot allò que fem quan ens comuniquem i quina especia de feedback creem entre nosaltres i l'interlocutor depenen de molts factors.
M'agrada molt el tema de l'escolta activa. Ens ensenya com podem ser més útils a la hora d'escoltar, tret que trobo essencial i bàsic en la nostra professió.
Fa un parell de setmanes, vaig comentar-li a l'Ernest si el fet de que els documentals que veiem a classe m'afectin tan emocionalment era dolent. Em va dir que tot el contrari. Un psicòleg a de sentir empatia per aquella persona que pateix. La meva següent pregunta va ser si ens ensenyarien a controlar les llàgrimes, per no acabar plorant a cada història terrible que ens expliquin. Em va dir que això no s'ensenya, això s'apren. Quan tingui a davant el cas d'una persona, i jo pugui involucrar-m'hi i ajudar-lo encara que sigui una mica, aquest sentiment d'impotència que m'arrencava les llàgrimes davant la imatge d'uns nens esnifan pegamento, o d'una criatura de dos anys lligada en una cadira d'un orfenat, no serà tan gran i podré evitar plorar.
És evident, que pel meu caràcter hi hauran moltes històries al llarg de la meva vida professional que m'afectaran i que les trobaré dures, però he d'aprendre a saber escoltar i ha controlar el que sento, per tal de poder ajudar al màxim a la persona que confia en mi.
Vull ser útil en la meva professió.
Fins la propera.
lunes, 30 de noviembre de 2009
martes, 24 de noviembre de 2009
PLANTA 4ª
Una pel·lícula, del qual el co-director Albert Espinosa, explica amb una petita dosi de ficció la seva estada a l'hospital quan tenia 15 anys i càncer! Aquest home ha passat quatre càncers, i actualment és l'autor de llibres com "El mundo amarillo" o de pel·lícules com "no me pidas que te bese por que te besaré". Escriptor, actor, guionista, director de cine i teatre, és un home ple de vitalitat i amb moltes ganes de seguir endavant i no rendir-se mai. Aquesta va ser la seva gran proesa. No rendir-se mai.
"EM FA MOLTA POR LA VIDA"
Dilluns 23 de novembre, a l'hora teòrica de fonaments de psicologia, hem vist un documental sobre l'esquizofrènia.
És un documental diferent als que haviem vist fins ara. Entre psicòlegs i psiquiatres, també intervenen diferent gent que pateix la malaltia i els seus comentaris són el que aconsegueixen posar-te la pell de gallina.
La veritat, és que ara m'adono que jo coneixia el mínim sobre aquesta. No sabia com es sentien les persones malaltes, ni em podia arribar a imaginar totes les pors que tenen.
Però de totes les pors esmentades, a mi m'ha esgarrifat una de concreta; em fa molta por la vida, tinc molta por de mi mateix.
Com és possible tenir por a la vida? Què a de passar dins teu per arribar a la conclusió que viure en aquelles condicions no té sentit? Por a la vida.
Quin sentit té viure, si és té por a aquesta mateixa? Deu ser per aquesta raó, que molts es plantegen el suicidi.
Quin és el vostre objectiu a la vida? Per a què creieu que heu vingut al món?
Per a aquesta pregunta tan disputada des del principi de la història, jo en tinc la meva pròpia resposta; som aquí per viure. Viure és el nostra principal objectiu. Buscar la felicitat, la seguretat, complir somnis, etc., no són més que formes de viure. Què et queda si et fa por la vida mateixa? Si tens ganes de suicidar-te?
Poca cosa.
Sé que pot sonar molt utòpic, però per estrany que sembli, això que proposo no és impossible. Viviu aquesta vida amb intensitat, i de la manera com VOSALTRES la volgueu viure. Sense oblidar que no estem sols al món, és important seguir el camí que nosaltres volem escollir.
Senzillament, heu de viure sempre sense por a la vida mateixa, perquè aquesta, és vostra.
És un documental diferent als que haviem vist fins ara. Entre psicòlegs i psiquiatres, també intervenen diferent gent que pateix la malaltia i els seus comentaris són el que aconsegueixen posar-te la pell de gallina.
La veritat, és que ara m'adono que jo coneixia el mínim sobre aquesta. No sabia com es sentien les persones malaltes, ni em podia arribar a imaginar totes les pors que tenen.
Però de totes les pors esmentades, a mi m'ha esgarrifat una de concreta; em fa molta por la vida, tinc molta por de mi mateix.
Com és possible tenir por a la vida? Què a de passar dins teu per arribar a la conclusió que viure en aquelles condicions no té sentit? Por a la vida.
Quin sentit té viure, si és té por a aquesta mateixa? Deu ser per aquesta raó, que molts es plantegen el suicidi.
Quin és el vostre objectiu a la vida? Per a què creieu que heu vingut al món?
Per a aquesta pregunta tan disputada des del principi de la història, jo en tinc la meva pròpia resposta; som aquí per viure. Viure és el nostra principal objectiu. Buscar la felicitat, la seguretat, complir somnis, etc., no són més que formes de viure. Què et queda si et fa por la vida mateixa? Si tens ganes de suicidar-te?
Poca cosa.
Sé que pot sonar molt utòpic, però per estrany que sembli, això que proposo no és impossible. Viviu aquesta vida amb intensitat, i de la manera com VOSALTRES la volgueu viure. Sense oblidar que no estem sols al món, és important seguir el camí que nosaltres volem escollir.
Senzillament, heu de viure sempre sense por a la vida mateixa, perquè aquesta, és vostra.
jueves, 19 de noviembre de 2009
RESPECTA EL TEU COS I EL DELS ALTRES
Bones a tots!
La conferència de dilluns va ser realment interessant!
Pot semblar que el tema de l'anorèxia i la bulimia ja són temes massa tractats, però això no és cert. Vaig aprendre moltes coses noves sobre aquestes dues malalties. La primera i més important és que pel que es veu, hi ha persones que tenen un 60% de predisposició genètica per estar malats. Naturalment, els factors socials són claus a l'hora de desenvolupar la malaltia però el fet que els gens et predisposin a tenir-la o no, va ser informació totalment nova.
El professor Josep Toro va ser molt clar amb les seves explicacions, i ho va acompanyar amb un power point molt esquemàtic i pràctic. S'expressava d'una manera molt entenadora.
Deixant el tema de la genètica a banda, vull endinsar-me un cop més ens els factors socials. Que moltes noies, i en una minoria però també nois, es despertin al matí i no els agradi el que veuen al mirall fins al punt de destrossar el cos a base de no menjar, és realment terrible, i responsabilitat de tots.
Des del moment en que acceptem que la televisió ens colpegi amb anuncis publicitaris amb cossos prims i potenciant productes per aprimar-te afirmant que és la millor opció per agradar.
Des del moment en que permetem que les models de les passareles medeixin 1,90m i pesin 40 kg.
Des del moment en que el culte a la dona prima és fa tan popular que la gent acaba creient que com més prim, més atractiu.
Des del moment en que tots juguem a riuren's dels més grassos i envejar els més prims.
Fins que tot això no canvii, seguirem crean criatures, cada vegada més joves, amb el somni d'arribar a ser com els seus personatges ideals. Prims. Molt prims.
O la societat d'avui en dia, canviem la manera de pensar i el concepte actual de bellesa, o aquest problema anirà cada vegada de mal a pitjor.
Encara hi som a temps. Respecta el teu cos. Respecta el cos dels altres.
Pel que fa el "meu directori del blog", he penjat una nova recomenació d'una novel·la molt i molt recomenable per passar una bona estona de reflexió!
Aquí teniu el link!http://www.fotolog.com/fonamentsdepsico
Que vagi de gust!
núria*
La conferència de dilluns va ser realment interessant!
Pot semblar que el tema de l'anorèxia i la bulimia ja són temes massa tractats, però això no és cert. Vaig aprendre moltes coses noves sobre aquestes dues malalties. La primera i més important és que pel que es veu, hi ha persones que tenen un 60% de predisposició genètica per estar malats. Naturalment, els factors socials són claus a l'hora de desenvolupar la malaltia però el fet que els gens et predisposin a tenir-la o no, va ser informació totalment nova.
El professor Josep Toro va ser molt clar amb les seves explicacions, i ho va acompanyar amb un power point molt esquemàtic i pràctic. S'expressava d'una manera molt entenadora.
Deixant el tema de la genètica a banda, vull endinsar-me un cop més ens els factors socials. Que moltes noies, i en una minoria però també nois, es despertin al matí i no els agradi el que veuen al mirall fins al punt de destrossar el cos a base de no menjar, és realment terrible, i responsabilitat de tots.
Des del moment en que acceptem que la televisió ens colpegi amb anuncis publicitaris amb cossos prims i potenciant productes per aprimar-te afirmant que és la millor opció per agradar.
Des del moment en que permetem que les models de les passareles medeixin 1,90m i pesin 40 kg.
Des del moment en que el culte a la dona prima és fa tan popular que la gent acaba creient que com més prim, més atractiu.
Des del moment en que tots juguem a riuren's dels més grassos i envejar els més prims.
Fins que tot això no canvii, seguirem crean criatures, cada vegada més joves, amb el somni d'arribar a ser com els seus personatges ideals. Prims. Molt prims.
O la societat d'avui en dia, canviem la manera de pensar i el concepte actual de bellesa, o aquest problema anirà cada vegada de mal a pitjor.
Encara hi som a temps. Respecta el teu cos. Respecta el cos dels altres.
Pel que fa el "meu directori del blog", he penjat una nova recomenació d'una novel·la molt i molt recomenable per passar una bona estona de reflexió!
Aquí teniu el link!http://www.fotolog.com/fonamentsdepsico
Que vagi de gust!
núria*
domingo, 15 de noviembre de 2009
AUTOESTIMA
ELS 6 PILARS DE L'AUTOESTIMA.
-Viure consientment.
-Acceptació d'un mateix.
-Responsabilitat d'un mateix.
-Autoafirmació.
-Viure amb propòsit.
-Integritat personal.
Qui de vosaltres té tot això al 100%?
Qui de vosaltres no té mai dubtes sobre la seva persona?
Personalment, penso que vivim en una societat amb l'autoestima molt baixa, ja que la majoria de gent s'infravalora quan es compara amb la resta.
La gent que es compara amb la resta, i es creu superior, penso que això no significa tenir l'autoestima alta, sinó ser poc humil i tenir poc respecta pels altres.
Per tenir una bona autoestima, no has de passar mai per sobre de ningú, sinó simplament, tenir una bona opinió de tu mateix, independentment de la resta de les persones.
Has de valorar-te a tu mateix.
Això és una bona autoestima.
Malauradament, tal com he dit abans, penso que vivim en una societat amb baixa autoestima.
Cada dia i a més noies que no es senten comodes amb el seu cos, que es comparen amb la resta o són víctimes de burles per tenir el que se'n diria, "uns quilos de més".
Aquestes noies ( també hi ha casos en nois, però el número és clarament inferior) cauen en malalties tant difícils de portar i tan conegudes, com són l'anorexia o la bulimia.
Demà, dilluns 16 de novembre, es celebra una conferència al a casa de Cultura de Girona sobre els transtorns alimentàris.
La conferència és a les 20h, i el conferenciant és Toro Trallero, professor titular de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona. Ho organitza SETCA-Girona, i porta per títol " Les causes dels transtorns en la conducta alimentària."
Penso que serà molt interessant i us animo a tots a participar-hi!
Fins la propera;
núria*
-Viure consientment.
-Acceptació d'un mateix.
-Responsabilitat d'un mateix.
-Autoafirmació.
-Viure amb propòsit.
-Integritat personal.
Qui de vosaltres té tot això al 100%?
Qui de vosaltres no té mai dubtes sobre la seva persona?
Personalment, penso que vivim en una societat amb l'autoestima molt baixa, ja que la majoria de gent s'infravalora quan es compara amb la resta.
La gent que es compara amb la resta, i es creu superior, penso que això no significa tenir l'autoestima alta, sinó ser poc humil i tenir poc respecta pels altres.
Per tenir una bona autoestima, no has de passar mai per sobre de ningú, sinó simplament, tenir una bona opinió de tu mateix, independentment de la resta de les persones.
Has de valorar-te a tu mateix.
Això és una bona autoestima.
Malauradament, tal com he dit abans, penso que vivim en una societat amb baixa autoestima.
Cada dia i a més noies que no es senten comodes amb el seu cos, que es comparen amb la resta o són víctimes de burles per tenir el que se'n diria, "uns quilos de més".
Aquestes noies ( també hi ha casos en nois, però el número és clarament inferior) cauen en malalties tant difícils de portar i tan conegudes, com són l'anorexia o la bulimia.
Demà, dilluns 16 de novembre, es celebra una conferència al a casa de Cultura de Girona sobre els transtorns alimentàris.
La conferència és a les 20h, i el conferenciant és Toro Trallero, professor titular de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona. Ho organitza SETCA-Girona, i porta per títol " Les causes dels transtorns en la conducta alimentària."
Penso que serà molt interessant i us animo a tots a participar-hi!
Fins la propera;
núria*
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
