LLÀGRIMES DE PSICÒLEG EN POTÈNCIA

Avui a pràctiques de fonaments de psicologia, hem treballat l'escolta activa mitjançant un joc de rol.
Ha sigut realment interessant adonar-nos de tot allò que fem quan ens comuniquem i quina especia de feedback creem entre nosaltres i l'interlocutor depenen de molts factors.
M'agrada molt el tema de l'escolta activa. Ens ensenya com podem ser més útils a la hora d'escoltar, tret que trobo essencial i bàsic en la nostra professió.

Fa un parell de setmanes, vaig comentar-li a l'Ernest si el fet de que els documentals que veiem a classe m'afectin tan emocionalment era dolent. Em va dir que tot el contrari. Un psicòleg a de sentir empatia per aquella persona que pateix. La meva següent pregunta va ser si ens ensenyarien a controlar les llàgrimes, per no acabar plorant a cada història terrible que ens expliquin. Em va dir que això no s'ensenya, això s'apren. Quan tingui a davant el cas d'una persona, i jo pugui involucrar-m'hi i ajudar-lo encara que sigui una mica, aquest sentiment d'impotència que m'arrencava les llàgrimes davant la imatge d'uns nens esnifan pegamento, o d'una criatura de dos anys lligada en una cadira d'un orfenat, no serà tan gran i podré evitar plorar.
És evident, que pel meu caràcter hi hauran moltes històries al llarg de la meva vida professional que m'afectaran i que les trobaré dures, però he d'aprendre a saber escoltar i ha controlar el que sento, per tal de poder ajudar al màxim a la persona que confia en mi.

Vull ser útil en la meva professió.

Fins la propera.