"EM FA MOLTA POR LA VIDA"

Dilluns 23 de novembre, a l'hora teòrica de fonaments de psicologia, hem vist un documental sobre l'esquizofrènia.
És un documental diferent als que haviem vist fins ara. Entre psicòlegs i psiquiatres, també intervenen diferent gent que pateix la malaltia i els seus comentaris són el que aconsegueixen posar-te la pell de gallina.
La veritat, és que ara m'adono que jo coneixia el mínim sobre aquesta. No sabia com es sentien les persones malaltes, ni em podia arribar a imaginar totes les pors que tenen.
Però de totes les pors esmentades, a mi m'ha esgarrifat una de concreta; em fa molta por la vida, tinc molta por de mi mateix.
Com és possible tenir por a la vida? Què a de passar dins teu per arribar a la conclusió que viure en aquelles condicions no té sentit? Por a la vida.
Quin sentit té viure, si és té por a aquesta mateixa? Deu ser per aquesta raó, que molts es plantegen el suicidi.
Quin és el vostre objectiu a la vida? Per a què creieu que heu vingut al món?
Per a aquesta pregunta tan disputada des del principi de la història, jo en tinc la meva pròpia resposta; som aquí per viure. Viure és el nostra principal objectiu. Buscar la felicitat, la seguretat, complir somnis, etc., no són més que formes de viure. Què et queda si et fa por la vida mateixa? Si tens ganes de suicidar-te?
Poca cosa.
Sé que pot sonar molt utòpic, però per estrany que sembli, això que proposo no és impossible. Viviu aquesta vida amb intensitat, i de la manera com VOSALTRES la volgueu viure. Sense oblidar que no estem sols al món, és important seguir el camí que nosaltres volem escollir.
Senzillament, heu de viure sempre sense por a la vida mateixa, perquè aquesta, és vostra.