Bones a tots!
La conferència de dilluns va ser realment interessant!
Pot semblar que el tema de l'anorèxia i la bulimia ja són temes massa tractats, però això no és cert. Vaig aprendre moltes coses noves sobre aquestes dues malalties. La primera i més important és que pel que es veu, hi ha persones que tenen un 60% de predisposició genètica per estar malats. Naturalment, els factors socials són claus a l'hora de desenvolupar la malaltia però el fet que els gens et predisposin a tenir-la o no, va ser informació totalment nova.
El professor Josep Toro va ser molt clar amb les seves explicacions, i ho va acompanyar amb un power point molt esquemàtic i pràctic. S'expressava d'una manera molt entenadora.
Deixant el tema de la genètica a banda, vull endinsar-me un cop més ens els factors socials. Que moltes noies, i en una minoria però també nois, es despertin al matí i no els agradi el que veuen al mirall fins al punt de destrossar el cos a base de no menjar, és realment terrible, i responsabilitat de tots.
Des del moment en que acceptem que la televisió ens colpegi amb anuncis publicitaris amb cossos prims i potenciant productes per aprimar-te afirmant que és la millor opció per agradar.
Des del moment en que permetem que les models de les passareles medeixin 1,90m i pesin 40 kg.
Des del moment en que el culte a la dona prima és fa tan popular que la gent acaba creient que com més prim, més atractiu.
Des del moment en que tots juguem a riuren's dels més grassos i envejar els més prims.
Fins que tot això no canvii, seguirem crean criatures, cada vegada més joves, amb el somni d'arribar a ser com els seus personatges ideals. Prims. Molt prims.
O la societat d'avui en dia, canviem la manera de pensar i el concepte actual de bellesa, o aquest problema anirà cada vegada de mal a pitjor.
Encara hi som a temps. Respecta el teu cos. Respecta el cos dels altres.
Pel que fa el "meu directori del blog", he penjat una nova recomenació d'una novel·la molt i molt recomenable per passar una bona estona de reflexió!
Aquí teniu el link!http://www.fotolog.com/fonamentsdepsico
Que vagi de gust!
núria*
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Nuriaaa!
ResponderEliminarM'ha agradat molt el post: clar, directe i senzill!
Penso que tens tota la raó del món, quan més aviat comencem a canviar el chip... millor anirà tot!!!
bon post!!!
Sí, és un barbaritat. Com una de les últimes bestieses que ha dit Karl Lagerfeld, el dissenyador de moda: "Jo no vull dones amb curves a les meves pasarel·les, ni tampoc penso produir els meus dissenys a més de la talla 38. Les dones gordes no mereixen portar la meva roba." El millor de tot és que aquest home era MOLT gras fa anys, i es va fer una liposucció, i que, com tothom sap, li cau la baba per els adol·lescents (potser deu voler que les seves models semblin els noiets de 15 anys que ell persegueix).
ResponderEliminarPer sort, jo no he tingut gaires problemes de no "agradar-me" físicament, i dic gaires perquè a mi em passa una mica al revés. Ara ja no tant, però abans jo era molt prima i pesava 5 kg menys del que hauria de pesar per estar sana. No era un problema de bulímia o anorèxia, sinó de creixement. Ara mateix hauria de pesar uns 2 kg més del que peso per anar d'acord amb la meva alçada i la meva edat, però sí que és veritat que quan era tan prima, em mirava i em veia molt lletja perquè no tenia "carns".
Jo no envejo les persones primes ni ho faré mai precisament per això. És més un problema que un avantatge. Aquestes noies no tenen força, i són propenses a ser dèbils en molts sentits. A mi no se'm fa desagradable una noia amb un pes normal (recordem que la obesitat excessiva tampoc és sana), però sí m'entren ganes de vomitar quan veig una noia que va marcant costelles i caderes, o que té la cara molt "xupada". La veritat, no sé què li veu la gent. Com li poden agradar a alguns homes les dones que no tenen cuixes? Que no tenen cintura? Quin atractiu té abraçar un esquelet amb pell?
El mateix em passa amb els nois. El meu novio és grassonet (té panxeta :]), i m'encanta. Té una esquena ampla, cames fortes i amb carn, i té galtes (hi ha gent que sembla que no en tingui, i és repulsiu), i per sort, ell opina el mateix que jo sobre la gent tan prima. Els nois prims no em semblen gens atractius, gens.
Els que planteges són problemes greus que no acostumen a trobar-se en societats mancades de recursos a l'hora de menjar.
ResponderEliminarCal que siguin tractats amb molta cura i hi ha diversos enfocaments al respecte. És interessant consultar el que va escriure Mara Selvini Palazzoli al respecte.
Magnífic post, Núria!