LA SOLUCIÓ ALS PROBLEMES

Sovint, quan se'ns presenta un problema, busquem solucions. Primer amb paciència, després amb més insistència, finalment, amb desesperació.
Quan no demanem ajuda, quan el problema es fa massa gros per nosaltres, o pensem que se'ns fa massa gros ( sovint, el sol fet de pensar-ho, pot fer que el problema pesi molt més del que pesa en realitat), pot acabar explotant a les nostres mans.
És per aquest motiu, per sentir-se més recolzats i descansats, que les persones confiem els nostres secrets als amics, els expliquem allò que ens preocupa o demanem consell a qui creiem que ens el pot donar.
Els psicòlegs, tenim aquesta funció. Salvaguardar les confidències de la gent, escoltar-los i recolzar-los en la mesura que ens sigui possible.

Casualment, jo psicòloga en potència, no tinc la costum d'explicar les meves preocupacions a ningú. Sempre m'ha agradat molt que la gent del meu voltant confii amb mi, i escoltar-los sempre m'ha omplert molt ( és un dels motius pels quals sóc estudiant de psicologia) però sempre he pensat que els meus problemes no interessen a ningú. Tot i tenir amics amb els que sé que puc confiar-hi el 100 per 100, sempre m'ha costat obrir-me en el que realment em preocupa.
Pràcticament, només ho explico a la meva millor amiga.
Amb el temps estic aprenent que no em fa cap bé guardar-me les preocupacions per mi sola, i que exterioritzar-ho, sempre ajuda molt. Ajuda a veure els problemes en perspectiva, des de punts de vista diferents.
Actualment, a part de ser estudiant de psicologia, estic aprenent a ser més oberta i a valorar més les meves preocupacions per tal de no tenir prejudicis a l'hora d'explicar-los a la resta de gent.

M'esforçaré al màxim.

Fins la propera.

núria*