La història del gall dindi inductivista
En el primer matí a la granja avícola, aquest gall dindi va descobrir que l'hora del seu menjar eren les 9 del matí. Tot i això, com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar fins que va recollir una gran quantitat d'observacions del fet que menjava a les nou del matí i va fer aquestes observacions en una gran quanitat de circumstàncies: en dimecres i dijous, dies plujosos i dies assolellats. Cada dia afegia una nova proposició observacional a la seva llista. Finalment, la seva consciència inductivista es va sentir satisfeta i va fer una inferència inductiva per concloure; "sempre menjo a les 9 del matí". Però es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan la vigília de Nadal, en lloc de donar-li menjar, li van tallar el coll.
Aquest text le tret del meu llibre de filosofia de primer de batxillerat. Era l'assignatura que més m'apassionava.
M'agrada saber que la Psicologia considera els seus pares la biologia i la filosofia.
La reflexió que hem d'extreure d'aquest text és que no hi ha res segur en aquesta vida. Res. El que ens envolta, el món, nosaltres mateixos...res de tot això pot ser demomstrat cientificament que existeix. Tal com diria Sòcrates, només sé que no sé res. Amb això volia dir que com més acceptem la nostra ignorancia i la nostra incapacitat humana a saber-ho TOT, més sabis serem ja que ens acostarem més a la vertadera realitat.
Jo penso, que cadascú construeix la seva realitat, i que depen de nosaltres pensar com Hume i dir que no tenim res per segur o creure en realitats paral·leles com els dos móns de la teoria de Plató.
Quina és la teva concepció de realitat? Construeix-la.
Fins la propera.
interessatíssima història del gall inductivista de Bertrand Russell si no recordo malament. El fet d'induir ens molts casos ens facilita les coses i ens prepara per un fet periòdic. De fet crec que és una forma del cos per fer-nos previsors però no sempre és bó agafar costums,,, sinò que li preguntin al gall d'indi que menjaré el dia de Nadal... és broma.
ResponderEliminarLa filosofia, és fantàstica.
Sí, a vegades és molt frustrant, però hem d'acceptar que tot pot canviar i que no podem saber-ho i predir-ho tot.
ResponderEliminarPobre gall d'indi, amb les il·lusions que s'havia fet...
La filosofia és una disciplina molt poc valorada en la nostra societat, i és una llàstime. L'altre dia vaig escoltar dient a la meva germana (estudia ciències) que mai més tornarà a obrir un llibre de filosofia quan acabi batxillerat, i que tant de bó no ho hagués hagut d'estudiar mai (posició totalment contrària a la meva). Em va fer molta ràbia, més pel fet que és la meva germana (si fos qualsevol persona no me'n faria TANTA, perquè ell s'ho perd), i aquestes afirmacions tan rotundes no poden ser res més que negatives per ella.
Cada persona té un petit fiolòsof dins que vol crèixer. La qüestió és si nosaltres el deixem (espero poder fer canviar de parer a la meva germana).
Molt bon post, Núria =)
(com sempre, massa llarg, no? xD)