DOCUMENTAL "supernany"

Ahir dilluns 5 d'octubre, a mòdul de fonaments de la piscologia, vam veure un documental molt semblant als que feien a tv3 anomenats “supernany”. En aquest cas, la dona que intervenia era una psicòloga conductual i anava a visitar una família amb tres fills. El problema de conducta el trobavem al fill gran, que tenia 5 anys, que des de feia 2 que el seu comportament havia canviat radicalment, en especial a escola. Fins i tot, la paciència limitada dels responsables de l'escola, l'havien expulsat en més d'una ocasió. En Mathew, així és deia el nen en qüestió, tenia dos germans més petits, un de 2 anys i un altre d'un. Els pares, desasperats per no saber com canviar aquest mal comportament van optar per trucar al programa i demanar ajuda a la especialista.
En el documental que vam veure, la psiquiatre utilitzava recursos molt semblants als de la supernany però hi havia una gran diferència; ella no actuava directament amb el nen, sinó que mitjançant aparells transmissors de so i imatge es comunicava amb els pares i els hi deia com havien d'actuar ells en cada cas. Trobo que això és molt positiu ja que el fet que la seva intervenció no sigui directa, fa que la figura dels pares no quedi eclipsada per una “experta” en el tema i no els desautoritza davant dels fills. Aquest és un tema que vam estar parlant amb companyes a classe, ja que ho vam trobar curiós i encertat a la vegada.
Un altre part del vídeo que trobo que crida l'atenció és quan la psiquiatre mira el vídeo amb els pares i sense que ella digui res, els pares s'adonen de tot el que estan fent malament.
Sembla que gràcies a les intervencions de la psiquiatre, el nen a millorat moltíssim la seva conducta.
Tot i això, no em puc estar de donar la meva opinió respecta algunes de les seves tàctiques.
No m'agrada la tàctica de les “enganxines”. Tot i que vistos els resultats podem comprovar que és molt eficaç, no m'agrada premiar el nen com si fos un animal. Mai m'ha agradat aquest concepte; si fas això et donaré un premi. Trobo que el nen ha de fer les coses perquè creu que les ha de fer, no per treure'n res a canvi. Sé que segons l'edat d'aquest, convèncer el nen que ho ha de fer perquè és la millor opció costa molt, però personalment penso que hem d'educar les persones, no ensinistrar-les.